Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar. El 1928 exposà per primera vegada en una mostra col·lectiva, al Centre Agrícola del Penedès. Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià. Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort (ara coneguda com a sala Pau Boada) de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria. Il·lustrà llibres com Vilafranca, senyora vila, de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca, de Pere Mas i Perera; l’Hèlix, de Joan Ramon Masoliver; Verde y Azul, de Manuel Benach. També pintà i representà la Festa Major de Vilafranca en auques, llibres (10 glosas de Fiesta Mayor) o dibuixos a ploma. Així mateix és autor dels murals del Museu del Vi (actualment Vinseum). Participà en l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc (1936) i en la Bienal Hispanoamericana de Arte de Madrid (1951). El 1953 li fou atorgat el premi de l’exposició “El vino en las artes plásticas”. Presentà un ampli mostrari de la seva obra a les Galeries Laietanes de Barcelona (1956). L'any 1979 fou inaugurada, a Vilafranca, l'Escola Pau Boada.