Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux (989) i al de Puy (990), on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos. El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca. El concili de Potiers (1000) promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà. Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans (1010), Verdun (1016), Llemotges (1031), Bourges (1038), que excomunicaren i posaren en entredit els transgressors de la pau, i fixaren també dies i llocs en què no era permesa la guerra, i establiren la treva de Déu en els concilis de Niça (1041) i, sobretot, en el més universal de Claramont (1095).
f
Història