Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos (amb llurs aliats) tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück. Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna. Alemanya en sortí desballestada. França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo; Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica; Brandenburg, protegit per França, rebé el principat de Cammin, la Pomerània oriental, els bisbats de Halberstadt i Minden i el ducat de Hohenstein; i Mecklemburg rebé els bisbats de Schwerin i Ratzeburg. Hom decidí que el bisbat d’Osnabrück fos administrat alternativament per un bisbe comte protestant i un de catòlic. El Palatinat renà fou tornat, amb la dignitat de príncep elector, a Carles Lluís, fill de Frederic V. Hom reconegué la independència dels Països Baixos i de Suïssa. El tractat regulà també el problema religiós a l’imperi germànic. El tractat de Passau (1552) i la pau religiosa d’Augsburg (1555) foren confirmats, i el calvinisme fou considerada la tercera religió de l’imperi. Alemanya restà configurada amb una zona nord reformada i una zona sud catòlica. També es determinaren les noves competències dels òrgans imperials germànics: els prínceps electors i els comtes obtingueren els mateixos drets que l’emperador, i les ciutats imperials reberen el dret a vot a la dieta imperial i foren reconegudes com a tercer estament electoral.