Els seus poemes —Au bèu solèu dis avis (‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925), A l’aflat dau gregau (‘A l’alè del gregal’, 1929) i Lo Lume subre la dralha (‘La llum sobre el camí’, 1931)— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic. Les seves narracions Au cantar di dogas (‘A la cançó de les dogues’) han restat inèdites.