Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director. Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc, participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, del qual fou promotor i adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático (1866).
Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums (Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala, 1899; Adoración de los Reyes Magos, 1892; Entremès de ses flassades) i Dony Pere Singlà (1882; segona part, 1884), algunes de les quals en col·laboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes.
Germans seus foren Bernat Fàbregues i Sintes (1838 ‒ 1910), impressor, director i propietari dels diaris El Menorquín (1869-74) i El Pueblo (1892-94) i dels setmanaris La Locomotora (1871-72) i El Volcán (1872), que publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines, i Salvador Fàbregues i Sintes (1841 ‒ 1913), autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).