Treballà a l’impremta familiar. Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc, participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864. Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums (Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala, 1899; Adoración de los Reyes Magos, 1892; Entremès de ses flassades) i Doñ Pere Singlà (1882; segona part, 1884), algunes de les quals en col·laboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes (1866 ‒ 1909), autor d’altres obres, en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.
En castellà és autor de la comèdia La ciega avaricia i de l’assaig Reseña del arte cómico y dramático (1866).
Germans seus foren Bernat Fàbregues i Sintes (1838 ‒ 1910), impressor, director i propietari dels diaris El Menorquín (1869-74) i El Pueblo (1892-94) i dels setmanaris La Locomotora (1871-72) i El Volcán (1872), que publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines, i Salvador Fàbregues i Sintes (1841 ‒ 1913), autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).