Estudià clínica amb el doctor Robert i bacteriologia amb Jaume Ferran, del qual fou un dels deixebles més importants. Professor de patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona des del 1905, el 1920 n'obtingué la càtedra; el 1924 fou degà de la facultat de medicina. Els seus nombrosos treballs versen preferentment sobre la tuberculosi; és autor d’un Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.