De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé. El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma. També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York (1957). En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona.
Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques. Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novel·la Bearn, de Llorenç Villalonga.
Com a dramaturg, és autor d’obres còmiques d’acusat costumisme i excel·lí també com a dissenyador de vestuari teatral.
Els anys vuitanta es revelà com a creador de glosses, publicades al diari Última Hora. Rebé, entre altres premis, la Medalla d’Or del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Mallorca (1963). El 2001 el Casal Solleric, de l’Ajuntament de Palma, li dedicà una exposició antològica amb obres des del 1954.