Net de Pere Turull i Sallent, fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals. Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions (publicà obres com La Societat de les Nacions. La moral internacionalista i Catalunya, 1917, i Civilitat i internacionalisme, 1920) i promotor de diversos organismes culturals.
El 1918 fundà la revista Messidor, que s’edità fins el 1921, i l’any 1919 publicà un recull d’articles d’aquesta revista en el llibre La Nueva Revolución.
Escriví dos reculls poètics: Remembrances (1916), prologat per Alfons Maseras i on combina poemes en català i francès, i Eurítmia (1928), que fou encapçalat per un prefaci de Manuel de Montoliu. És autor de l’obra de teatre La Nueva Colombina (1942), reescrita diverses vegades i mai representada.