Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà (1925). Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional (1919) i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” (1929). Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1922-24). Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri.