Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir. Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític: entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio (1859; reed. 1874 i 1894), Nostra Senyora del Remey en Grexenturri (1863), Historia de San Pedro de Casserras (1867), Martirologi català (1880) i Manlleuencs il·lustres (1890).
Reelaborà la llegenda del Martiri de sant Sever, bisbe de Barcelona, i col·leccionà una abundosa mostra de goigs, gènere que ell mateix conreà i difongué. En contra de Víctor Balaguer, intentà demostrar la historicitat dels personatges que envolten la llegenda del Comte Arnau i la asincronia dels escàndols que s’atribueixen al protagonista. Fou membre (1873) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què llegí i publicà l’estudi Nyerros y cadells (1880).
Col·laborà a Lo Gai Saber, La Renaixença, La Veu del Montserrat, La Il·lustració Catalana i altres publicacions periòdiques de temàtica literària i històrica, i com a censor eclesiàstic del bisbat de Barcelona fou responsable de la revisió de nombroses obres d’historiografia i litúrgia. Dirigí i redactà Las Mercedes de María.