Estudià a Llotja amb Josep Flaugier. Durant la guerra del Francès s’establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà mansions de patricis. Havent tornat a Barcelona, la societat d’accionistes del Teatre Principal li confià la direcció de les decoracions i maquinària del local, per al qual també pintà el teló. Durant l’epidèmia de febre groga (1821) es refugià a Manlleu (Osona) i pintà decoracions per al teatre de Torelló. Hom el considera un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya, però el seu conegut paisatge Pastoral (Museu d’Art Modern de Barcelona) té encara força reminiscències rococós. Fou professor de Llotja (des del 1825) i dirigí la classe de perspectiva i paisatge (des del 1840). Fou encarregat de redecorar l’edifici i la sala de la Llotja (1831). És el cap d’una important dinastia d’artistes, els Rigalt .