Pau Salvat i Espasa

(Barcelona, 20 de desembre de 1872 — Barcelona, 0maig de 1923)

Pau Salvat i Espasa

© Fototeca.cat

Arquitecte i editor.

Fill de Manuel Manuel Salvat i Xivixell .Titulat el 1894. Arquitecte municipal d’Igualada, hi féu l’escorxador i el Teatre Ateneu (1913). A Barcelona són obres d’ell l' editorial Salvat (1916) del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 (1903) i la Clínica Bartrina, a Gràcia. A Lleida féu el Casino amb la col·laboració de J.Gil. És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic.

Com a editor, succeí el seu pare al front de l’empresa editorial a la mort d’aquest (1901), a la qual donà un notable impuls. Fou, a més, elegit president de l' Institut Català de les Arts del Llibre (1902-1906), president de la secció espanyola a l’Exposició internacional de les Arts Gràfiques i de la indústria del llibre de Leipzig (1917), i aquest mateix any presidí el Congrés Internacional d’Editors de Barcelona. El succeïren al capdavant de l’empresa els seus germans Ferran i Santiago. Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971) fou també president de la Unió Internacional d’Editors, de la Cambra del Llibre de Barcelona i del Gremi d’Editors de Barcelona.