Després d’un primer èxit com a dramaturg —Pierrot héritier, 1865— es dedicà plenament a escriure. Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències d’Aubanel i, sobretot, de Mistral. A causa de les fonts en les quals s’inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les de Daudet, el crític P. Baussac pogué suposar la col·laboració d’Arène a les Lettres de mon moulin. Cal remarcar la seva narració Jean des Figues (1868) i la novel·la Le chèvre d’or (1884), considerada com la seva millor obra. Escriví poemes en provençal, alguns publicats en el recull dels felibres de París Li Souleiado (1904).