Professor a les universitats de Cornell (1948-56) i de Stanford (des del 1961), fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc; estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions. Publicà Principles of Polymer Chemistry (1953). Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974.