Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla. Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen R.Dufy i M.Vlaminck. Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París. Retirat a Provença, escriví les seves memòries: En habillant l’époque (1931), i es dedicà a la pintura.