Paulí Massip i Roca

(la Granadella, Garrigues, 1900 — Cholula, Puebla, Mèxic, 1963)

Escriptor, periodista i guionista.

Col·laborà a diverses revistes com Ahora i Estampa. Fou director dels diaris El Sol, La Voz de Madrid i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia. A Espanya publicà Remansos líricos (1931), La frontera (1932) i El báculo y el paraguas (1936). Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic. Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista. Col·laborà a les revistes España Peregrina, Mañana, Romance, Litoral, Las Españas i Cinema Reporter. Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles.

Prolífic autor, entre textos originals i adaptacions escriví al voltant de 60 guions de pel·lícules, entre els quals cal esmentar: El barbero prodigioso, El verdugo de Sevilla, La barraca, Lo que va de ayer a hoy, Los maderos de san Juan i Crimen y castigo. A Mèxic també publicà nombroses obres diverses de creació de teatre, assaig o ficció. Entre altres, cal subratllar: Cartas a un emigrado español (1939), El hombre que hizo un milagro (1940), Historias de amor (1943), El diario de Hamlet García (1944), Las aventuras de Marta Abril (1953), De quince llevo una (1953), El hombre que perdió los bolsillos (1954), El gafe o La necesidad de un responsable (1954), La trampa (1954) i El emplazado (1955).