Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco. Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país (1961-64). Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964. El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació. La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació. De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade (1967), Pedagogy of the Opressed (1969), Conscienciación (1974) i Educación y cambio (1976).
Paulo Freire
Pedagog brasiler.