Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial. Indústries siderúrgiques, de maquinària (màquines de cosir i agrícoles), químiques, tèxtils, etc. Universitat fundada el 1361. De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat. Destruïda per Odoacre (476), fou refeta pels llombards, que en feren llur capital. Carlemany se n'apoderà (774). Comuna des del s. XII, el 1359 passà al ducat de Milà. Dominada per Castella (1525-1706) des de la batalla de Pavia, Àustria (1706-96), França (1796-1814) i de nou per Àustria (1814-59), el 1859 passà al regne de Sardenya, amb el qual s’incorporà al d’Itàlia (1861). Té esglésies romàniques: San Michele i San Pietro, i gòtica: Santa Maria del Carmine. També és gòtic el castell dels Visconti, on hi ha actualment els Civici Musei del Castello i la Pinacoteca Malaspina. La catedral és renaixentista. La construcció més important és la cartoixa (Certosa), situada als afores. Fundada el 1396 per Gian Galeazzo Visconti com a mausoleu de la seva família, fou completada durant el Renaixement; hi destaquen l’església, els dos claustres i la biblioteca.
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat