paviment glacial

m

Geomorfologia

Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.

Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus. Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i til·lites; és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres. Així, l’associació d’un paviment glacial amb una til·lita (o till) és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues. I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga glacera o inlandsis.