Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella. Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats. Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda, adoptat a Catalunya des del 1674: una d’interior, usual, de feble tenor metàl·lic, i una altra d’exterior, ocorrible, constituïda per peces colonials tradicionals, sistema que no satisfeu els catalans.
f
Numismàtica i sigil·lografia