Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines. La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats: l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants. A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi. Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs. Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint foren també compositors. A Itàlia ja hi hagué escoles especialitzades en l’ensenyament als s. XVII i XVIII, però a la resta d’Europa els conservatoris no aparegueren fins als inicis del XIX, sovint amb caràcter nacional o municipal. A llur costat aparegueren també escoles o acadèmies privades. Modernament hom imparteix també una formació musical inclosa en els programes de l’ensenyament públic als diferents nivells.
f
Música