Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc. de partida. Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena. Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals utilitzen en el seu treball concret els professionals del sector: assistents socials, psicòlegs i pedagogs per la banda de les titulacions reconegudes oficialmnet, i educadors de carrer o d’institució, monitors de temps lliure i animadors sòcio-culturals de barri o de tercera edat pel que fa als professionals no titulats, els quals fins fa poc han tingut una tradició i una importància decisiva a Catalunya i que, a poc a poc, tendeixen a ésser subsumits en el primer grup. Els col·lectius sobre els quals incideix la pedagogia social són de dos tipus: d’una banda, els inserits en la vida quotidiana i en els cicles vitals de la població que respon a l’estil de vida, les condicions materials, socials i personals considerats majoritaris. D’altra banda, hi ha els col·lectius segregats i marginals d’aquesta societat dominant que requereixen una intervenció d’aquesta mena (gitanos, delinqüents, disminuïts i habitants de les àrees urbanes deprimides en general). Tot i que en molts casos aquesta divisió no respon gairebé gens o només parcialment a la realitat, té l’avantatge de dotar la psicologia social d’una doble dimensió cultural i social. Cultural, des del moment que facilita la integració de valors de vegades contraposats o almenys de difícil harmonització, i social en tant que hom pretén intervenir educativament sense oblidar de treballar simultàniament sobre uns dèficits estructurals, humans i socials sense el desbloqueig dels quals hom no pot assolir les fites considerades “normals”.
f
Sociologia