Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús. Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme; cal destacar-ne La fábula de Genil. Per a la història literària és important l’antologia. Las flores de poetas ilustres (1605), acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor. També publicà una novel·la, El perro y la calentura (1625), influïda per Quevedo.