El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada. Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller. Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano. Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís (catedral de Toledo), la Magdalena penitent (Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid) i la Dolorosa (Museo de Bellas Artes de San Fernando, Madrid).