Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees. A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica (Lima fundada o Conquista del Perú, 1732), amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla: Triunfos de amor y poder (1710), Afectos vencen finezas (1720), La Rodoguna (adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille), i obres menors (Loas, Bailes, Fines de Fiesta), potser el millor de la seva producció. L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo (1738), expressió d’una filosofia anterior a la Il·lustració, li proporcionà tanmateix un procés inquisitorial, en vies de guanyar quan li sobrevingué la mort.