A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana. Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa. Precursor ideològic del grup Defensa Social, les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent. És autor de La antropología criminal en Italia (1890), Problemas de Derecho penal (1895), De Criminología y Penología (1906) i El Derecho protector de los criminales (1916). Donà un curs a Barcelona, als Cursos Monogràfics i d’Intercanvi, organitzats pel Consell de Pedagogia, curs publicat primer en català que en l’original castellà: La natura i la història (Barcelona, 1917).