Doctor en teologia i en ambdós drets. Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona. És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis (1598), d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas (1613), que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull (publicada vers el 1613) com a procurador de la causa lul·liana a Roma i d’uns comentaris a l'Ars Magna de Llull, que restaren inèdits.