Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje (1612) i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia. És autor del Desengaño de amor en Rimas (1623), amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos (1652), profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón (1639).