Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona (1792-97) on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador (1796). Residí també a Madrid (1797-1804), on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico (1798-1801). Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari. És autor també d’una monografia sobre el gènere Cistus (les estepes) publicada pòstumament i intitulada Reliquiae Pourretianae (1875).