Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” (1841), al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans. Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta: Lo poëta cassaire (1817). Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals.