Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París. El govern de Vichy (1940) li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc. Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya. Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau. Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne (gener del 1951) d’ensenyament de les llengües altres que la francesa, entre les quals la catalana. Presidí la comissió organitzadora dels Jocs Florals del 1948 a París. Fou membre de l’Assemblea de la Unió Francesa (1952), president de la Comissió Francesa d’Informació i delegat de la UNESCO. Nacionalista occità, realista i fervent, es preocupà per les qüestions socials, econòmiques i lingüístiques de la seva terra. Entre diverses publicacions històriques, literàries i polítiques, és autor de Bibliographie gasconne du Bordelais (1942), Bibliographie occitane, 1919-1942 (1946) i Littérature gasconne du Bordelais (1953).