Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus (1596) es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV. Edità les obres de Belaud de la Belaudièra (1595), que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada (inèdit). La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada.