Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra (la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc), de diversos camèlids (l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari), etc. El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials; el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent, blanc, gris, bru o negre, que creix sota el pèl llarg i bast de les cabres d’aquesta raça i que hom sol filar barrejat amb llana fina i en fa els xals anomenats caixmirs i teles per a vestits de qualitat. El pèl de l’alpaca és llarg i brillant i és emprat en teixits d’abric d’aspecte lluent; el pèl de la llama és llarg i ordinari, blanc, bru o negre, no és gaire apreciat i és emprat en mescles; el pèl de la vicunya és fi, lleugerament cresp i de color bru rogenc, i el més apreciat n'és el borrissol, del qual hom fa els ponchos sud-americans, teixits finíssims i valuosos capells de feltre, i el pèl del guanac és semblant al de llama i no és gaire apreciat. El pèl del camell i el pèl del dromedari són llargs, de color bru rogenc, aptes per a teixits ordinaris, catifes i corretges, i el borrissol que els creix a l’hivern, llarg, llanós i fi, de color bru clar, és emprat per a fer gèneres de punt i mantes molt suaus i càlides. El crin de cavall és emprat sense filar en teixits rígids o en sedassos. El pèl del conill domèstic, el de la llebre i el del castor són emprats per a fer capells de feltre, i el pèl del conill d’angora, suau i sedós, dóna fils gruixuts per a labors i gèneres de punt i fils de fantasia.
m
Indústria tèxtil