Pelagi

(?, ? — ?, aprox. 422)

Monjo bretó o irlandès.

Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea (maniqueisme) l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural (pelagianisme). Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes. El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina. Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i Orosi.