Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries. Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona. Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69).