pelàsgic
| pelàsgica

adj
Arqueologia

Dit dels murs de tipus poligonal que hom troba a Grècia, a l’Orient hel·lenístic o a Itàlia i que, en realitat, són obra d’èpoques diverses (des del període micènic fins als segles IV-III aC).

El nom procedeix dels murs antics de l’Acròpolis d’Atenes, atribuïts per la tradició antiga als pelasgs.