pell

f

Tecnologia

Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.

Les altres pells són anomenades cuir. Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils. El riu Anoia s’havia distingit des del s. XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII. La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors. La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol. Al principi del s. XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la industrialització, que comportava l’adobatge de les pells per immersió, i d’altra banda la difusió dels plàstics ha reduït les necessitats. Actualment hi ha una seixantena d’empreses grans i mitjanes (de 50 treballadors en amunt), dedicades a la blanqueria i als articles de pell (confecció, guanteria, marroquineria, bosses, etc, que han pres l’antic lloc de la basteria). Aquestes empreses ocupen uns 7 100 treballadors, repartits entre el País Valencià, on dominen les indústries de bosses i de confecció relacionada amb el calçat, i el Principat, dedicat tradicionalment a la blanqueria i a la confecció relacionada amb el vestit. Les indústries petites, més nombroses al Principat, on agrupen prop de 5 800 treballadors, que al País Valencià (de 800 a 900), completen el panorama industrial amb prop d’un 55% dels treballadors de la pell a tot l’Estat espanyol. Les indústries importants se situen actualment a l’Horta (Paterna, 1 160 treballadors; València, 1 099; Silla, Rocafort de Campolivar, Xirivella, Meliana, Mislata), seguida del Barcelonès (Barcelona, 830 treballadors en indústries de més de 50; l’Hospitalet, Badalona), Osona (Vic, 511 treballadors; Centelles), el Vallès Oriental (Mollet del Vallès, amb l’empresa de blanqueria més important del país: 487 treballadors; Montmeló, Montornès), la Costera (Canals), Anoia (Igualada, Vilanoveta del Camí), la Plana d’Utiel (Requena), l’Alt Camp (Valls), l’Alt Vinalopó (Elda), el Gironès (Banyoles), les Valls del Vinalopó (Manover) i el Camp de Túria (Llíria).