pell

piel (es), skin, fur, (en)
f
Biologia
Història

Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.

És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani. L’epidermis és formada per quatre capes o estrats: basal, germinatiu o de Malpighi; granulós, lúcid i corni. El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment (melanina) de la capa de granulosa. El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis. El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis, a sota del qual hi ha el teixit cel·lular adipós. Amb l’ajuda dels seus annexos (pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papil·les nervioses del derma, etc), la pell compleix funcions protectores dels factors externs mecànics, tèrmics i químics, i intervé en la regulació de la temperatura i en l’eliminació de secrecions. A la pell hi ha localitzat el sentit del tacte; la pell també intervé en el bescanvi de gasos.