Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer. La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV; les primeres ordinacions citades són del 1456. Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII. Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió (1617, 1664) i de concòrdia (1687, 1694, 1700). La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730. Tanmateix, es perfilava la unió d’ambdós oficis, amb un primer projecte el 1717 i un acord definitiu el 1764. A València el gremi de pellers, molt important, rebé privilegis, en especial durant els s. XVII i XVIII, essent recopilats el 1732; mantingué una línia d’independència envers els sastres, malgrat que els giponers el 1604 i els calceters el 1668 havien finit per unir-se amb els sastres. En poblacions menors, els pellers formaven part de la confraria o gremi dels sastres, a voltes amb una menció específica, com a Lleida (1629), Banyoles, Xàtiva, Alzira, Ontinyent, etc. A Girona, calceters i robavellers o pellers conservaren llur entitat corporativa fins al segle XIX.
f
m
Història