pel·lícula

f

Fotografia

Cinematografia

Pel·lícula de l’Advanced Photo System o APS

© Fototeca

Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.

Hom l’anomena també film. És la presentació més corrent del material sensible. La pel·lícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls. Les característiques d’una pel·lícula (sensibilitat, gra, etc.), depenen de l'emulsió que conté. La pel·lícula verge, un cop exposada a la llum, esdevé la pel·lícula impressionada

Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pel·lícula negativa

© Fototeca

. Bàsicament, hom pot distingir la pel·lícula en color i la pel·lícula en blanc i negre (fotografia), que es presenten en diferents tipus de format. D’altra banda, hi ha pel·lícula negativa, pel·lícula positiva i pel·lícula reversible. Les perforacions que duu permeten que el mecanisme d’avançament de la càmera fotogràfica desplaci el fragment impressionat i en presenti un de verge davant de l’objectiu. Les perforacions són disposades generalment en dues fileres, a les vores de la pel·lícula. En el cas de la pel·lícula cinematogràfica, les perforacions poden ésser disposades en dues fileres a les vores de la pel·lícula (com en les de 16 i 35 mm d’amplada) o en una filera, bé central (com en les de 9,5 mm, avui en desús, en què eren practicades a l’espai entre imatges) o bé en una de les vores (com en les de 8 mm). Ultra les amplades esmentades, hi ha pel·lícules cinematogràfiques de 70 mm i les anomenades súper-8, que són de 8 mm d’amplada però amb un format especial, en què les perforacions són de dimensions més reduïdes i són disposades de manera que augmenta l’espai reservat a la imatge.

Pel·lícula fotogràfica estàndard

© Fototeca