pellisser
| pellissera

f
m
Història
Oficis manuals

Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV. Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI. Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters. Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres (1387). Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca (1435) i de Lleida (1481). A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 (ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí) i el 1401 (formació de la confraria de sant Bartomeu). Bé que minoritari i sota el nom de manguiter, l’ofici conservà la seva entitat fins al segle XVIII. A partir del segle XIX foren anomenats pellaires o pelleters (pelleter).