peltasta

m
Història

A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.

Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hel·lenística.