peneplà

peneplana, penillanura (es), peneplain (en)
m
Geomorfologia

Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.

Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau. El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials: joventut, maduresa, senilitat. En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks, originats per causa de llur major resistència a l’erosió (härtling) o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants (fernling).