Consisteix en una punta de dimensions normalitzades que s’introdueix per aplicació d’una energia d’impacte fixada —penetròmetre dinàmic— o una pressió estàtica controlada —penetròmetre estàtic—. Les proves de penetració proporcionen una mesura indirecta, contínua o discontínua, de la resistència i deformabilitat del terreny. S'utilitzen especialment en terrenys tous formats per argiles i llims sense graves, i per a interpretar correctament els resultats se solen complementar amb alguns sondeigs. Les propietats del terreny s’obtenen a partir de les correlacions empíriques existents. Entre els penetròmetres dinàmics, el més conegut és el Borro, que utilitza una punta de 16 cm2 i una massa de 65 kg que cau des de 50 cm. Els estàtics consisteixen habitualment a introduir una punta de 10 cm2 en forma de con de 60º amb una velocitat de penetració d’uns 3 cm/s i pressions en punta de fins a 30 N/mm2. L’assaig de penetració més difós, l'SPT, no introdueix una punta, sinó un tub en el terreny.
m
Construcció i obres públiques