Léonard Pénicaud, conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia. Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià: Tríptic de la Nativitat (Museo Nazionale Bargello, Florència). Jean Pénicaud, el Vell, destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys: Flagel·lació segons un gravat d’A.Dürer. Jean Pénicaud, el Jove, treballà plenament dins l’estil renaixentista: Coronació de Maria (Musée des Beaux-Arts, Dijon). Jean Pénicaud (III), fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino. Té obres seves al Musée du Louvre i al Victoria and Albert Museum de Londres. Pierre Pénicaud, darrer membre de la família, fou pintor sobre vidre i esmaltà només com a activitat secundària.