penitencier

penitenciari, 

penitenciario (es), 

confessor (en), 

m

Cristianisme

Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals i anteriorment també col·legiates, que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.

Foren creats pel concili quart del Laterà (1215) i llur funció regularitzada pel concili de Trento. El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició. Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi.