El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural. El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social. El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique, i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits de la vida col·lectiva, començant per l’estat i la política i acabant per la cultura i la societat. Per tant, el pensament únic acaba essent el predomini de l’economia a escala mundial, i es presenta com l’ordre definitiu després de la “fi de les ideologies”. Sense alternatives ni competència, el pensament únic esdevé la llei natural a la qual han arribat les societats més riques i que s’imposa a les més pobres mitjançant els organismes que regulen l’economia a escala global (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç). L’hegemonia del pensament únic ha començat a ser qüestionada els darrers anys, no ja per crítics del neoliberalisme, sinó per moviments socials estructurats i organitzats que es plantegen com a principal objectiu la lluita contra l’economia global defensada pel pensament únic i els seus efectes. Aquests moviments proposen la defensa dels drets laborals, el respecte per la biodiversitat i la defensa del patrimoni natural, la fi de la ingerència econòmica en els països més pobres i el respecte a la diversitat cultural i religiosa i busquen, sobretot, trencar el sentiment d’absència d’alternatives presentant-ne de noves i qüestionant les existents. Aquests moviments es feren sentir per primer cop amb força a la cimera de l’OMC a Seattle el 1999, on protagonitzaren greus disturbis que enterboliren el desenvolupament de la cimera. Des d’aleshores han estat presents en diferents trobades d’organismes internacionals (FMI, BM), i han demostrat una gran capacitat de ressò i difusió de la seva lluita.
m
Sociologia
Economia