A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna. A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d'arte mayor, Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa. Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença (Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M. Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó, etc.).
m
Literatura