Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes (šabuot), pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte. Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols, davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües (glossolàlia), signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles. Entre els cristians el mot indicà primitivament els cinquanta dies de la celebració pasqual (Pasqua), anomenats també a Occident Quinquagèsima (a Catalunya sobreviuen encara els noms de Cinquagesma o Cincogesma), per bé que aviat (s II) el mot indicà el final dels cinquanta dies, en què era commemorada la vinguda de l’Esperit Sant. Al segle IV era precedida per una vetlla baptismal, testimoniada per Tertul·lià i per una carta del papa Sirici al bisbe Himeri de Tarragona, vetlla en la qual hom conferia el baptisme als qui no l’havien pogut rebre per Pasqua; es mantingué fins el 1955. La festa fou aviat seguida d’una octava, testimoniada a l’Orient per les Constitucions Apostòliques (segle IV), per bé que a Roma no fou admesa fins més tard, i encara combinada amb el dejuni de les Quatre Témpores, corresponents a la primera collita i, doncs, paral·leles a la festa jueva. L’octava fou suprimida el 1970, i restà festiu només el dilluns. Els texts litúrgics fan referència a l’Esperit Sant, i en sobresurten la seqüència Veni, Sancte Spiritus, obra probablement d’Esteve Langton (1228), i la poesia carolíngia Veni creator Spiritus.
Antigament, se celebrava a algunes esglésies (València i Lleida) la representació litúrgica o Misteri de la colometa, dita també a Lleida de la magrana, perquè es feia esclatar una magrana i els grans queien sobre els assistents. A València les festes, que duraven tres dies, eren celebrades popularment per barriades, amb processons amb imatges i gatzara de coets i traques. També és celebrada, i sobretot el dilluns següent, amb aplecs a santuaris (Mogrony, Santa Magdalena de Cambrils). A Barcelona eren populars les colles de Sant Muç que, sortint del barri del Raval, anaven a visitar la capella del sant al terme de Rubí i retornaven al cap de dos dies i se'ls esperava a Gràcia. També aquest dia es feien fires a Barcelona, Molins de Rei i Ridaura. Continua essent encara una festa popular típica per a les sortides, car se celebra també festa el dilluns de Pasqüetes o de la Pasqua Granada.