Fundat el 1940, a Santiago de Xile. Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives: “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular. El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres. Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president. En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat, Miquel Oyonarte, Claudi Tarragó i Enric Roig.
Entre altres coses, organitzaven àpats mensuals i promovien representacions teatrals d’obres com La botifarra de la llibertat, de Pitarra. A partir de 1942, celebraren amb un sopar commemoratiu l’arribada a Xile del vaixell “Winnipeg”, amb els exiliats republicans a bord. Arran del tipus d’activitats, els seus organitzadors foren considerats en el medi català força extravagants, però més populars que els seus rivals de la Colla del Bon Humor, amb la qual, tanmateix, formaren un cor de caramelles dirigit pel músic Bové. L’entitat anà esllanguint-se a mesura que certs personatges de relleu retornaven a Catalunya, però formalment, perdurà fins a mitjan anys seixanta.